Excursió al Castell de Palafolls

Excursió a Montserrat

Tallers de Sant Jordi, 2016

Pensant en els altres

Mi bisabuela, murió el día 22 de diciembre de 2015, hace 2 meses. Lloré muchísimo, porque ella siempre había sido una madre, un padre, una tía, etc. Era la persona mas grande del mundo, para mi. Aún me acuerdo de cuando me venia a buscar al colegio, con un ramo de flores, y siempre me decía, que yo, era igual de bonita que las flores. Un mes antes de que se fuera mi abuela, el 13 de noviembre, se murió mi tío abuelo, es decir su hijo, por cáncer de pulmón y un tumor en la cabeza, al enterramiento de mi Tito, no me dejaron ir, pero en cambio, al de mi abuela si, porque yo quería ir, al final me dejaron, fui al tanatorio, con la intención de verla, pero la verdad, no fui lo suficientemente fuerte para verla, así que no la puede ver.

Les echo muchísimo de menos, porque eran dos personas muy especiales para mi. Mi abuela y mi Tito, eran mis dos pilares, que aguantaban mi sonrisa. OS quiero Tito, abuela, siempre estaréis en mi corazón y nunca nunca, me olvidaré de vosotros

Naiara

Jo, no sóc una nena que mostra els seus sentiments a qualsevol, sempre m'ho quedo per mi... Ho tinc acumulat, i cada dia ho expresso a casa quan estic sola.

Aza

És un documental d'un col·legi de japonesos. Expliquen la convivència en una classe de 4t. En aquesta classe escriuen cartes sobre els seus sentiments o emocions. La mort és la que surt més a les cartes. Tot va començar quan una nena mai havia dit que el seu pare va morir quan tenia 3 anys.

Un any abans de que vaig nèixer anava a tenir una germana o un germà però no va poder ser.

M'agradaria haver-lo o haver-la conegut

Iker C.

La mare del meu pare i el pare del meu pare es van morir. La mare del meu pare va morir quan el meu pare era jove i el meu pare i el pare del meu pare van estar sols fins que el meu avi es va morir dos anys avans de que jo nesquès.

La meva mare va tindre càncer de pit quan jo era petit i em va estant cuidant el meu avi i la meva avia de part de la meva mare. La meva mare tenia que pendres un xarop perque no es morís i se li va caure el cabell del xarop.

Al final ho va superar i esta viva i bé.

Bruno

És un document de l'escola de Japó. Explica sobre la convivència dels companys de la classe amb alumnes de 5é. En aquesta classe escrivian cartes sobre els seus sentiments i emocions.

Uns dels temes és la mort.

A mi m'ha agradat molt el video però m'ha recordat a la meva tieta. Perquè va sufrir molt i quan vaig entrar l'hospital vaig veure a la meva tieta no em va reconeixer i em va dir que trucaria a la policia.

Lucía